© 2024 Laia Noal

Built with Indexhibit

Mixed media on methacrylate, stainless steel supports, 47,7x 56,8 cm.



Artificial landscapes, 2020



Through these series I seek to reflect upon contemporary landscapes and it’s artificialization by humans. Confronting a natural element, stone, with artificial materials, such as methacrylate and resins. For this series I’ve worked with waste materials. The stones used are some of the leftovers of a larger sculpture I made in 2019 and the pieces of methacrylate are the leftovers of larger pieces that where used for other works. That’s why their sizes are not exact, and can slightly vary from one another. In this way, I also want to reflect upon the insane quantity of materials that are wasted daily, affecting the environment and indirectly transforming and artificializing the landscapes around us.

On a plastic level, I’m interested in the contrast generated by the different textures and colors of the materials. The way they interact with each other and how their qualities are enhanced due to their confrontation.

-

A través de esta serie busco reflexionar sobre los paisajes contemporáneos y su artificialización por parte de los humanos. Enfrentando un elemento natural, piedra, con materiales artificiales, como metacrilato y resinas. Para esta serie he trabajado con materiales de desecho. Las piedras utilizadas son algunas de las sobras de una escultura más grande que hice en 2019 y las piezas de metacrilato son las sobras de piezas más grandes que se usaron para otras obras. Es por eso que sus tamaños no son exactos y pueden variar ligeramente entre sí. De esta manera, también quiero reflexionar sobre la increíble cantidad de materiales que se desperdician a diario, afectando el medio ambiente e indirectamente transformando y artificializando los paisajes que nos rodean.

A nivel plástico, me interesa el contraste generado por las diferentes texturas y colores de los materiales. La forma en que interactúan entre sí y cómo se ensalzan sus cualidades al confrontarse.

-

A través d'aquesta sèrie busco reflexionar sobre els paisatges contemporanis i la seva artificialització per part dels humans. Enfrontant un element natural, pedra, amb materials artificials, com metacrilat i resines. Per a aquesta sèrie he treballat amb materials de rebuig. Les pedres utilitzades són algunes de les sobres d'una escultura més gran que vaig fer el 2019 i les peces de metacrilat són les sobres de peces més grans que es van usar per a altres obres. És per això que les seves mides no són exactes i poden variar lleugerament entre si. D'aquesta manera, també vull reflexionar sobre la increïble quantitat de materials que es malgasten diàriament, afectant el medi ambient i indirectament transformant i artificialitzant els paisatges que ens envolten.

A nivell plàstic, m'interessa el contrast generat per les diferents textures i colors dels materials. La forma en que interactuen entre si i com s’enalteixen les seves qualitats en confrontar-se.